La dona madura

L'adolescent enamorat secretament d'una dona madura veu indicis de ser correspost en accions banals de l'objecte del seu desig. La mare de bellesa tardoral i serena li somriu a la porta de l'escola on ell acompanya la seva germana petita.
A l'adolescent no li agraden les noies de la seva edat; les troba superficials, capricioses, immadures, inacabades, com nines de plàstic mogudes per unes mans grolleres. En canvi, en les dones madures hi aprecia una sensualitat discreta però torbadora, el magnetisme de la carn exultant després de la maternitat, la naturalitat i la seguretat dels seus gestos. L'adolescent, a més, ha descobert en aquella dona de l'escola una mirada que amaga una insatisfacció, una buidor.
Vencent la timidesa, l'adolescent se les empesca per entaular conversa amb la dona madura. Ella sempre arriba sola, enfila el quatre per quatre sobre la vorera, encén els intermitents, i acompanya el seu fill fins a la porta de l'escola. Abans se n'anava de seguida, però des que el noi li dóna conversa, es queda vora la tanca fins que toca la sirena. De vegades, la conversa s'allarga i es queden sols, incòmodes, davant un pati desert. L'adolescent sap que ella no treballa, que el seu home té una feina important, que gasta molts diners en roba, que acudeix diàriament al gimnàs i dues o tres tardes a la setmana va tota sola al cinema. La dona madura es converteix en una obsessió per a l'adolescent. Un faldilla nova, uns texans cenyits, unes ulleres de sol, tenen en el jove uns efectes devastadors. A les nits, es dedica a imaginar inversemblants i romàntiques continuacions de la seva relació. L'adolescent és cada cop més agosarat. Algunes tardes, la segueix d'amagat fins al cinema i s'asseu dues files darrere d'ella, només pel plaer de sentir les mateixes emocions. La passió pel cinema dóna caliu a les seves converses. Ella se sorprèn que un noi de la seva edat conegui vells actors i pel·lícules tronades.
Una tarda, al cinema, l'adolescent mira de forçar una trobada casual. El jove es deixa veure davant d'ella, però la dona no li diu res. Un cop acabada la pel·lícula, quan ell s'aixeca i es gira, s'adona que ella ja no hi és. L'episodi del cinema el desmoralitza, però unes setmanes més tard, la dona li parla d'una pel·lícula que ell no ha vist i s'ofereix a deixar-li el DVD: “Si vols, passa per casa aquesta tarda”. L'adolescent, eufòric, ho interpreta com una promesa d'amor. Potser la miraran junts. La seva ment es dispara: carícies al sofà, el tacte dels seus llavis molsuts...
Però quan la minyona li diu que la senyora està malalta i li ha deixat un DVD sobre la taula, el món s'ensorra. Ell reclama veure-la, exigeix veure-la. Finalment, apareix al capdamunt de l'escala i baixa teatralment, com una estrella de Hollywood. L'adolescent la contempla amb una fiblada al cor. No sembla malalta, però està nerviosa i s'esforça per esbandir-lo. L'adolescent sap que no es perdonaria marxar d'aquesta manera, sense acabar amb la incertesa que el tortura, així que li confessa el seu amor d'una manera ridícula, atropellada, penosament sincera. La dona madura l'escolta entre afalagada i trista, mentre fa que no amb el cap. Al final, quan cal que ella justifiqui d'alguna manera la seva negació, només repeteix: "Treu-t'ho del cap, treu-t'ho del cap".
L'adolescent, conscient del seu fracàs, s'adona que només li queda persistir en la caiguda, per això li pidola una abraçada. Com que ella ja s'ha posat l'abric perquè fa tard a la perruqueria, el contacte del seu cos no li aporta calidesa ni erotisme. Li sembla que just en el moment de separar-se, ella li ha fet un petó fugaç a la galta, però no n'està segur.


Inspirat en un episodi viscut per J.P.