Gerard Bagué Dibuix: Jordi Vergés
Quan us obrin la porta, teniu dos segons per radiografiar d'un cop d'ull la vostra víctima i decidir quina estratègia de cacera fareu servir. Podeu ser formals, amistosos, engalipadors o uns autèntics malparits. Si cal, heu de treure la mala llet i convertir-vos en un gos rabiós d'aquells que claven les dents al tou d'una cama i no la deixen anar ni que els matin. De seguida us adonareu que tots vosaltres teniu un sentit adormit que se us anirà despertant a mesura que piqueu portes. Les cares parlen; mirant-les, sabreu com actuar. Us endurireu i llegireu en els ulls de la gent com en un llibre obert. Això no vol dir que sempre aconseguiu encolomar-los el contracte. Podeu estar satisfets si aconseguiu un índex d'èxit del 10%. Jo vaig començar com vosaltres, picant timbres, i tenia una mitjana del 20%. No cal aspirar a tant. Sempre hi ha gent que se t'escapa, que et tanca la porta pels nassos o passa la cadeneta i et mira per l'escletxa de la porta com si fossis un criminal. No heu de deixar-vos deprimir per ells. Al cap d'uns segons us hauran oblidat. Vosaltres també! Heu de dur sempre encesa la flama de l'entusiasme. Com més aviat oblideu els fracassos, més a prop estareu dels èxits.
Al principi, us costarà. Al cap d'uns dies, potser pensareu que no esteu fets per aquesta feina. Però, qui ho està? No sou gaire diferents de mi quan vaig començar. Jo fins i tot tenia mala consciència, no us ho nego. Em sabia greu convertir-me en l'estrany que trenca l'harmonia familiar en plena sobretaula, durant la migdiada, o quan la família es reuneix al sofà havent sopat. Però és quan tenen la guàrdia baixa, quan els ensenyes que hi ha un pobre desgraciat que s'ha de guanyar la vida recorrent escales a l'hora que hauria de ser a casa, com ells. Rebreu indiferència, esbroncades, insults. Aquí heu de demostrar la vostra força psicològica.
Molts de vosaltres porteu un any a l'atur. Alguns heu fet petites feines temporals i precàries. Heu conegut l'inframón laboral i voleu sortir d'aquest cercle viciós. Teniu ràbia acumulada. Utilitzeu-la, canalitzeu-la. ¿Encara no us heu adonat que si no mossegues, et mossegaran a tu? Aquí teniu una nova oportunitat.
Totes les feines deixen les seves víctimes. No venem pas un producte dolent, no els endossem una col·lecció de llibres vells per deu vegades més del que valen, no venem una excursió per la ruta del romànic per posar una colla d'ancians entre l'espasa i la paret en un saló d'un d'hotel de quarta categoria davant d'un lot de productes ibèrics a punt de caducar. Nosaltres no caiem tan baix!
Parleu de pressa, amb claredat i convicció. Mireu-los als ulls. Digueu-los:"No pot deixar passar l'oportunitat d'estalviar un 10% en la seves factures de la llum i el gas. Vostè sap quants diners representarà al cap de l'any? Sap les coses que es podria comprar amb tot el que s'estalviarà?" Si dubten, si parpellegen, si per un moment us sembla que es posen a pensar en aquest estalvi, ja han mossegat l'ham. Estireu fort perquè es clavi ben endins. Demaneu-los de seguida que us portin una factura vella. Qualsevol. Només a tall d'exemple, només per calcular exactament quants diners s'haurien estalviat amb la nostra companyia. Fixeu-vos en el número de pòlissa. El nom i el número de pòlissa. No hi traieu l'ull de sobre. Escriviu-los al nou contracte. I llavors, només us falta la signatura. Que firmin com sigui. Amb qualsevol excusa. Tot és pel seu bé. Un estalvi segur. I sobretot, no oblideu que per cada contracte n'obtindreu una comissió de 30 euros. Imagineu que aconseguiu deu contractes per setmana. O vint! Sabeu quants diners representaria al cap de l'any?
Al principi, us costarà. Al cap d'uns dies, potser pensareu que no esteu fets per aquesta feina. Però, qui ho està? No sou gaire diferents de mi quan vaig començar. Jo fins i tot tenia mala consciència, no us ho nego. Em sabia greu convertir-me en l'estrany que trenca l'harmonia familiar en plena sobretaula, durant la migdiada, o quan la família es reuneix al sofà havent sopat. Però és quan tenen la guàrdia baixa, quan els ensenyes que hi ha un pobre desgraciat que s'ha de guanyar la vida recorrent escales a l'hora que hauria de ser a casa, com ells. Rebreu indiferència, esbroncades, insults. Aquí heu de demostrar la vostra força psicològica.
Molts de vosaltres porteu un any a l'atur. Alguns heu fet petites feines temporals i precàries. Heu conegut l'inframón laboral i voleu sortir d'aquest cercle viciós. Teniu ràbia acumulada. Utilitzeu-la, canalitzeu-la. ¿Encara no us heu adonat que si no mossegues, et mossegaran a tu? Aquí teniu una nova oportunitat.
Totes les feines deixen les seves víctimes. No venem pas un producte dolent, no els endossem una col·lecció de llibres vells per deu vegades més del que valen, no venem una excursió per la ruta del romànic per posar una colla d'ancians entre l'espasa i la paret en un saló d'un d'hotel de quarta categoria davant d'un lot de productes ibèrics a punt de caducar. Nosaltres no caiem tan baix!
Parleu de pressa, amb claredat i convicció. Mireu-los als ulls. Digueu-los:"No pot deixar passar l'oportunitat d'estalviar un 10% en la seves factures de la llum i el gas. Vostè sap quants diners representarà al cap de l'any? Sap les coses que es podria comprar amb tot el que s'estalviarà?" Si dubten, si parpellegen, si per un moment us sembla que es posen a pensar en aquest estalvi, ja han mossegat l'ham. Estireu fort perquè es clavi ben endins. Demaneu-los de seguida que us portin una factura vella. Qualsevol. Només a tall d'exemple, només per calcular exactament quants diners s'haurien estalviat amb la nostra companyia. Fixeu-vos en el número de pòlissa. El nom i el número de pòlissa. No hi traieu l'ull de sobre. Escriviu-los al nou contracte. I llavors, només us falta la signatura. Que firmin com sigui. Amb qualsevol excusa. Tot és pel seu bé. Un estalvi segur. I sobretot, no oblideu que per cada contracte n'obtindreu una comissió de 30 euros. Imagineu que aconseguiu deu contractes per setmana. O vint! Sabeu quants diners representaria al cap de l'any?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada